elmasnou.com

Bé, anem al gra. Només començar a llegir la seva “extensíssima resposta”, hom s’adona plenament que traspua menyspreu visceral pels quatre cantons i mancança d’honor a la veritat. Vostè, Sr. Fàbregas, el llenguatge dels logaritmes el deurà interpretar molt i molt bé; però el de les lletres, formant mots, sembla talment que no és el seu. Manipula les meves paraules, ja en les primeres línies, sense haver entès res del que diuen; i quan transcriu, s’atura maliciosament just en el punt on el concepte següent diu allò que m’està recriminant.

No es pot tenir un càrrec de servei a la comunitat amb el seu caràcter Sr. Fàbregas. Vostè és un impresentable, per més regidor d’ensenyament que sigui en aquests moments! Veu enemics conspiradors, arreu! Per la meva part, Sr. Regidor, tinc uns anys més que vostè, fet que em deuria servir per adonar-me –en sols dues de les seves “idíl·liques” reunions amb les Ampes del Masnou, en les quals vaig participar– del seu tarannà autoritari i arrogant. Segons la meva percepció, desconeix el diàleg amable i objectiu entre iguals. Vull acceptar, però, la possibilitat que aquesta percepció meva sigui errònia i hagi esdevingut producte de la poca empatia que vostè demostra pels “altres”.

Fa la sensació que en tot moment tracta amb els fills i no pas amb els pares! En principi, volia donar per finalitzada la meva resposta arribat aquest punt; ja que no és mereixedor de cap més consideració. La meva dignitat, però, està molt per damunt, i tot fent un esforç li diré només el següent: no sóc una rara avis. No em dedico a perseguir polítics demòcrates. Ni la mare que es queixa de l’escola bressol “La Barqueta”, suposo que tampoc, Sr. Regidor. Som pares, i mares, normals i corrents, que volem el millor per als nostres fills.

No vull ni imaginar-me si els pares d’una sola escola concertada decidissin de passar-se a la pública, el daltabaix que es produiria! Una diferència, important, entre nosaltres dos, Sr. Fàbregas, és que jo accepto i defenso l’article catorzè de la Constitució de 1978; vostè, tot i ser socialista d’esquerres, no.

Sis a un, no és un repartiment igualitari, s’ho miri com s’ho miri; està vulnerant l’esmentat article constitucional amb el tracte econòmic discriminatori que ens dóna. Considero un greuge comparatiu que després d’alleugerir-los la càrrega de places escolars públiques, pagant l’escola concertada, més la part corresponent de la pública, de forma solidària, se’ns penalitzi a l’hora del repartiment “establint una diferència clara, com no podia ser menys” (6 a 1!).

Sense entrar en detalls, amb el que s’estalvia en l’escolarització dels infants matriculats en escoles concertades, i un cop “tots els nens” són escolaritzats, quin problema democràtic hi ha a repartir equitativament els ajuts, Sr. Regidor? El de la discriminació positiva vers unes determinades Ampes? El de l’arrogància partidista? Parodiant el seu secretari general d’ICV, “aquesta festa la paguem entre tots”… Solidari i equitatiu, són expressions molt utilitzades pel dirigent ecosocialista.

I vostè, les coneix? La justícia social, Sr. Fàbregas, ho serà quan tracti tothom per igual. Si no, no serà ni justícia ni social. I vostè no pot permetre’s el luxe de ser negligent. És socialista d’esquerres. Recordi-ho bé, Sr. Màxim Fàbregas; com a contribuents i pares masnovins tenim tot el dret –democràtic– a demanar-li comptes de la seva gestió al front de la regidoria d’ensenyament, exigir-li resultats més equitatius per a tothom i jutjar la seva gestió com a regidor. Si no hi està conforme, plegui. Ara sí. Punt final.

Àngel Zamora García, prejubilat, contribuent masnoví i pare molt i molt decebut.