elmasnou.com

Des de fa bastant de temps, diria que des de principi dels noranta, que a la nostra societat s’ha instal-lat un desprestigi creixent de l`anomenada classe política, fins a tal punt que, en enquestes recents, els polítics i sobretot els partits es perceben com un dels problemes més greus, i el rebuig arriba a xifres del 80% dels enquestats. Aquest fenomen, per a mi perillosíssim, amenaça el bon desenvolupament de la democràcia, que és molt fràgil, més del que ens pensem, perquè, de salvadors de la pàtria i aprofitats, n’hi ha a cada cantonada, disposats a destruir els espais de convivència i civilitat que tant ens ha costat d`assolir des de l`any 1977. Penso que és injust fer recaure tot el pes de les frustracions socials, tant col·lectivament com individual, exclusivament en ells, sense la més mínima crítica cap a nosaltres mateixos com a membres de la mateixa societat.

El fenomen es pot explicar per la poca cultura democràtica, només fa trenta anys que gaudim d`aquest sistema, i per un excés d’idealisme, que ha donat pas a la decepció. Tampoc no ens fixem gaire en la manera com funciona en els països demòcrates del nostre entorn, en realitat no gaire diferent de la d’aquí. La manca d`experiència, barrejada amb l`elevada capacitat dels mitjans de comunicació actuals, ha propiciat que ens saltéssim moltes etapes de maduració política. El quart poder actua com si fóssim demòcrates de tota la vida i condiciona les actituds de tothom; si es diuen les coses pel seu nom sovint seran mal interpretades, escapçades o tretes de context, i això confon, desconcerta i propicia l`allunyament de la gent vers la política.

És una situació que només se superarà amb el temps i la responsabilitat de tots plegats. No pretenc defensar les mancances, ineptituds i corrupcions dels nostres representants, solament vull deixar clar que aquest defectes existeixen en tots els àmbits de qualsevol organització social, i que la democràcia parlamentària, sense ser perfecta, és l`únic sistema que permet lluitar-hi amb una relativa eficàcia, perquè, entre altres coses, permet la pròpia regeneració i actualització a través del partidisme polític, la llibertat d`opinió i la participació de la societat civil, sense caure en la ingenuïtat de pensar que tothom és bo.

Sabem que cada dia hem de competir amb d`altres, que moltes vegades usen armes no gaire nobles, sense escrúpols, fins i tot il·lícites. Les relacions empresarials, laborals, socials i fins i tot culturals, també solen ser difícils, llargues i no sempre reeixides, ja que els interessos de tota mena es defensen amb l`habilitat i la força de què disposa cada un dels interlocutors, perquè la raó depèn dels punts de vista. Per què hem de creure que l`exercici de la política ha d`ésser diferent? La força dels vots avala els objectius de cada partit i, quan no se’n tenen prou, s`ha de pactar, negociar, discutir etc… Això és dolent ? No és millor que anar a cops de puny?

Marià Aran
gentdelmasnou.cat