elmasnou.com

L’octubre del 2007 l’ajuntament adjudicava les obres del Parc Vallmora a l’empresa TAU, que va guanyar el concurs, no per preu, sinó pel mèrit de fer les obres en només sis mesos. Doncs bé, després de 2 anys i 4 mesos (sí, sembla una condemna) no s’ha mogut ni una pedra. Entremig moltes preguntes i silenci i menyspreu polítics com a resposta. Al cap d’un any i mig, en un Ple una mica tens, el regidor “competent” acabà reconeixent, per escrit, que abans de començar les obres hi havia una desviació econòmica d’un 40%, i que calia refer el projecte amb l’excusa de fer-lo sostenible (i potser alguna altra cosa que no han explicat).

Cal recordar que l’any 2000 l’Ajuntament havia encarregat un projecte de parc, finançat per la Generalitat, aprovat pel govern aquell mateix any i exposat a la Casa de Cultura, que tenia entre altres objectius tant la sostenibilitat econòmica com l’ambiental. La tria de les espècies arbòries havia tingut en compte tres criteris: els paisatgístics (les especies escollides s’adeien amb l’organització del paisatge litoral i prelitoral mediterrani), els ecològics (la tria s’inscrivia en criteris d’adaptabilitat al medi per garantir les exigències bioclimàtiques) i els arquitectònics (la vegetació estructurava espais diferenciats). Era un projecte sense grandiloqüències però pràctic, amb un gran espai obert i 1,5 km de camí envoltat d’arbres, tots autòctons (pi pinyoner, alzina, alzina surera, magnòlies, arbre del paradís, mimoses, ginebre, tell de fulla gran i xiprers). I els talussos coberts d’arbustos mediterranis (ginesta, romaní, espígol, farigola, sàlvia, entre altres).

En definitiva, un parc rústic, cèntric, ple de colors i d’olors canviants segons l’estació. Pensat per gaudir-lo i passejar- hi tot l’any. El gruix dels terrenys va ser inscrit, a principis del 2003, al registre de la propietat a nom de l’Ajuntament, i els promotors, fruit del conveni signat, aportaven 1,5 milions d’euros per a la seva construcció. Doncs bé, el nou govern se’l va carregar per fer un projecte de més volada i, pel que sembla, oblidant la sostenibilitat, cosa curiosa perquè forma part de la seva bandera ideològica. L’econòmica no, i el preu gairebé va doblar i, ara, per incorporar- hi la sostenibilitat, un 40% més! I no parlem del cost de manteniment.

Sembla que amb els diners dels altres n’hi ha que tenen la butxaca foradada. Bé, doncs ara no hi ha ni parc, ni obres, només els cartells penjats l’any 2007. Però el més preocupant, després de tant de temps, és que no s’ha rescindit el contracte amb l’empresa i no s’han depurat ni les res- ponsabilitats tècniques ni les polítiques. En tot cas, si hi ha una desviació del 40% cal, per llei, licitar de nou i indemnitzar l’empresa. Tot aquest temps de silenci ha estat per preparar l’enginyeria jurídico-financera? No anem bé, molta opacitat i massa ineptitud.

Llorenç Birba
gentdelmasnou.cat